fbpx

Postals Sonores

1. Què són

Les Postals Sonores són unes targetes harmòniques que fan la funció d’una partitura i que ens permeten treballar les escales i l’entonació a partir d’exercicis de llenguatge musical, cant coral o conjunts instrumentals. Es tracta d’un material didàctic amb diverses funcionalitats que destaca per dues característiques bàsiques: pel seu disseny i per la seva senzillesa. La combinació d’aquests dos factors fa que les Postals Sonores puguin fer-se servir amb alumnes a partir de 7-8 anys. El seu ús és adaptable a diferentes edats –primària, secundària, o fins i tot alumnes més grans– i la complexitat dels exercicis dependrà sobretot del seu nivell musical. Les Postals Sonores estan compostes per dos elements principals:

PENTAGRAMA INVISIBLE

Qualsevol partitura té com a base un pentagrama; és l’element essencial per saber el grau musical de les notes i, per tant, el fonament de tota composició musical. La particularitat de les Postals Sonores és que el pentagrama no es veu, és invisible… però sí que existeix. Una particularitat que cal entendre com un atractiu o com un repte pedagògic més que no pas com una anomalia, perquè per tal de llegir les composicions de les Postals Sonores els alumnes s’hauran de basar sempre en la nota anterior per tenir una referència; d’aquesta manera podran saber quina nota ve a continuació. Així doncs, la disposició espacial de les notes i la posició d’unes respecte de les altres serà la que ens indicarà el seu grau musical: el pentagrama està conformat per les pròpies notes! Aquesta propietat permetrà desenvolupar l’anàlisi abstracte i la composició espacial dels alumnes.

NOTES

Les notes són l’altre element essencial d’una partitura i les Postals Sonores també tenen certes particularitats en aquest aspecte. Bàsicament, les notes de les Postals Sonores estan representades per diversos elements originals, com podrien ser unes estrelles, fulles, granotes, etc. Aquests elements es van repetint d’esquerra a dreta seguint unes línies fictícies que pugen i baixen. Cal tenir en compte que cadascun d’aquests elements o dibuixos configuren una composició musical diferent i no fan referència a un grau musical específic. És a dir, una “estrella” no té per què representar tan sols una única nota; podem trobar “estrelles” que configurin, per exemple, una composició com: do-re-mi-re-mi-re-do.

Altres característiques de les notes

1) Sempre trobarem les “notes” disposades en graus conjunts (notes consecutives dins d’una escala). Per exemple, si la composició comença amb un mi, la següent nota només podrà ser la mateixa (mi), la d’un grau superior (fa) o la d’un grau inferior (re).
2) La composició de les “notes” dins del pentagrama invisible és homogènia: comença i acaba de la mateixa manera (talment com un palíndrom musical). Així doncs, les composicions es poden llegir tant des de l’esquerra com des de la dreta.
3) La disposició de les “notes” es basa en els acords d’una harmonia concreta. El model Canon de Croakchelbel està basat en l’harmonia del “Canon de Pachelbel”, mentre que el model La platja màgica d’en Puff està basat en l’harmonia de la cançó popular “Puff era un drac màgic”. Aquesta propietat permet que les diferents composicions d’estrelles, fulles, granotes, etc., que apareixen a les Postals Sonores puguin llegir-se, cantar-se o tocar-se amb l’acompanyament d’aquestes determinades harmonies.
4) Les “notes” que apareixen en les Postals Sonores poden trobar-se fins en 15 nivells diferents en l’eix d’ordenades, és a dir, en el registre de dues octaves diatòniques.

2. L’exercici

El funcionament de les Postals Sonores és molt senzill. Es tracta de començar a llegir les notes d’esquerra a dreta (considerant que la que es troba a la part inferior esquerra equivaldria a un do) i, un cop arribats al final, tornar enrere. Però no necessàriament hem de seguir el mateix camí. A mitja dicció, allí on els punts es bifurquen, podem escollir “cantar” un altre element i modificar així el nostre recorregut original. D’aquesta manera, rebotant d’una banda a l’altra de la postal, pujant i baixant pels diferents punts de la il·lustració, podem crear la nostra pròpia composició que acompanyarà la melodia de la música de fons.

Aquest exercici admet moltes possibilitats pràctiques:
• Fer grups i assignar a cadascun d’ells una “nota” determinada. El resultat final seran diferents acompanyaments que sonaran a l’uníson.
• Treballar en grup per crear composicions que combinin diferents “notes” i, a continuació, posar en pràctica el resultat davant la resta d’alumnes.
• Demanar improvisacions individuals en què l’alumne podrà recórrer qualsevol dels nivells de les Postals Sonores. La resta dels alumnes hauran d’estar atents perquè el professor podrà demanar a qualsevol d’ells que segueixi la improvisació que l’altre alumne estava duent a terme.
• No se m’acudeixen més exercicis. No tinc la informació (afegir…).

Algunes consideracions a tenir en compte

Interpretació: Els alumnes poden dur a terme els exercicis mitjançant solfeig, cant coral o a través de la interpretació de grups instrumentals.

Música de fons: Es recomana realitzar els exercicis amb música de fons (a internet es poden trobar fàcilment àudios o plays along). En cas que no es disposi d’un acompanyament enregistrat, el professor pot interpretar els acords de les melodies específiques amb piano, guitarra o un altre instrument.

Melodies: El disseny de les Postals Sonores permet fer servir, a mode d’acompanyament, altres cançons que tinguin els mateixos acords que el “Canon de Pachelbel” i “Puff, era un drac màgic”. N’hi ha moltíssimes.

Salts: Es recomana no fer salts entre “notes” allunyades. El fet de no comptar amb un pentagrama visible pot induir a l’error.