fbpx

Finland Tour: la crònica

Vaig sortir de Barcelona sabent que m’esperava una setmana moguda, però tenia moltes ganes de començar. L’avió va aterrar a Hèlsinki puntualment i en pocs minuts em vaig reunir amb l’Elisa Seppänen, que em va venir a buscar a l’aeroport. L’endemà m’esperaven tres sessions de noranta minuts a la Sibelius Academy, la institució d’ensenyament superior de música del país.

Dia 15 de març

Vinculada a la University of the Arts Helsinki, la Sibelius Academy deu el seu nom al compositor finès Jean Sibelius. L’Elisa Seppänen, professora del departament de didàctica de l’educació musical, em va fer d’amfitriona. La primera sessió la vaig enfocar cap a la música i moviment, fent especial èmfasi en els ritmes vocals del kecak, un ball tradicional de Bali (Indonèsia); als alumnes els va encantar. La segona sessió tenia per objectiu reflexionar sobre els inicis de la lectoescriptura musical. Vaig proposar diversos exercicis basant-me en les idees de José Eduardo Gramani (Brasil) i després vam dur a terme una activitat de creació coral a partir del material didàctic “Harmonia Permutada”, d’Harmony-Games.

Durant la tercera sessió vam aprofundir en l’ús de l’harmonia a les classes d’instrument, tant a nivell individual com a nivell de grup. Per fer la introducció vaig proposar una activitat amb llimones, amb molt de groove –al més pur estil de Nova Orleans–. Després vam parlar sobre l’harmonia aplicada fent ús del material didàctic “Quadres Harmònics”, d’Harmony-Games, i per tancar la sessió tres fantàstics voluntaris es van animar a ser els conillets d’índies i fer d’alumnes de trombó per a la resta de la classe durant mitja hora. Crec que tothom va acabar molt satisfet. Realment va ser un dia molt intens!

Dia 16 de març

El dia 16 també es presentava amb un programa força atapeït. A la Metropolia University of Applied Sciences, la universitat de ciències aplicades més gran de Finlàndia, m’hi esperaven un grup d’especialistes en educació infantil de 0-4 anys. Vaig ser molt ben rebut per la Hanna-Maija i la Laura Huhtinen, professores de la universitat i responsables de l’organització dels tallers. En total van ser dues sessions de noranta minuts en les quals vam fer un munt d’activitats d’educació musical per a infants. Per trencar vàrem començar amb un “joc dels noms”, que convida els alumnes a presentar-se a ritme de swing; cadascú ha de fer un petit solo i coreografia amb el seu nom de pila. Per dur a terme aquesta activitat vam fer servir un dels meus materials preferits: el Flipy Flux.

Tot seguit, ens vam endinsar en diferents activitats del repertori tradicional català, en les quals s’introdueixen cançons com “Plou i fa sol” o “En Joan petit com balla”. Va ser molt entretingut veure com els mestres de la Metropolia interpretaven aquestes cançons! Per concloure les sessions també vaig fer una petita mostra dels “Gots Musicals” d’Harmony-Games, que ofereixen moltes possibilitats pràctiques. Així mateix, durant el matí vam tenir l’honor de rebre la visita de la increïble Soili Perkiö, professora titular de la Sibelius Academy, formadora habitual de l’Orff-Institut i reconeguda formadora de renom mundial. També va ser una grata sorpresa rebre la visita de les professores i bones amigues Tea Ylikoski i Laura Juvonen.

Però el dia encara no s’havia acabat perquè a la tarda tenia programada una formació més a l’escola de secundària Kuitinmäen Koulu, que té un projecte musical molt interessant. La Terhi Oksanen, gran formadora coral i fantàstica professora, em va mostrar les interioritats del centre. A continuació, vaig realitzar un taller de “Jocs rítmics i harmònics per a l’aula de música”.

Dia 17 de març

Un dels dies més emotius de l’estada va ser el 17 de març perquè a la tarda vaig visitar l’escola d’educació especial Hèlsinki Missio Resonaari, que com a metodologia de treball es basa en la creació de grups de rock. La rebuda va ser molt calorosa: per donar-me la benvinguda els alumnes del centre ens van dedicar un petit concert. I haig de dir que ho feien la mar de bé!

Després de les presentacions i felicitacions pertinents vaig realitzar una sessió de “community music” centrada en la percussió corporal i vocal, així com diferents jocs i exercicis de coordinació i lateralitat. En aquesta sessió hi van participar els alumnes de l’escola però també alguns professors, la majoria dels quals són músics professionals. I aquí és on hi ha la clau de l’èxit del centre: confiar en la música com a eina educativa. Els directors del centre, Kaarlo Uusitalo i Markku Kaikkonen, estan fent molt bona feina. En Markku és el creador del “Figurenotes“, un sistema de notació musical que utilitza quadrats, cercles i triangles de diferents colors per facilitar l’accés de la notació musical a col·lectius amb necessitats educatives especials. Aquest sistema ha estat molt ben rebut i introduït a moltes escoles de Finlàndia.

A continuació iniciava el plat fort de l’estada: la XXXI edició del Rhythm Seminar (Rytmis), organitzat per la JaSeSoi ry Orff-Schulwerk Association de Finlàndia. Els professors del seminari érem tres: en Nathan Riki Thomson, d’Austràlia, la Maija Karhinen-Ilo, de Finlàndia, i un servidor. Per presentar-nos als alumnes els tres vam fer un “tutti”. El primer a sortir vaig ser jo i vaig optar per dur a terme unes variacions del joc/cançó de “En Joan petit quan balla”. A continuació va ser el torn d’en Nathan, que va fer gaudir molt la concurrència amb un seguit de ritmes africans en què se sobreposaven les mètriques de sis i quatre pulsacions, es doblava el tempo i es feien uns jocs rítmics extraordinaris. Per acabar, la Maija va fer una mostra del seu repertori de música tradicional finlandesa que ha anat recopilant per al seu doctorat.

Dies 18 i 19 de març

Els matins de dissabte i diumenge van començar amb la professora Pi Yli-Penttilä, també finlandesa, que ens va despertar a tots amb un excel·lent warm-up. Per aconseguir captar la nostra atenció va presentar unes activitats de gran format molt interessants: en una d’elles es partia de la creació individual i s’acabava fent una composició en grup que relacionava el gest i el moviment amb els sons vocals que imitaven els instruments d’una orquestra.

Per part meva, durant el seminari vaig impartir dues sessions de noranta minuts a cadascun dels tres grups del curs. La primera sessió relacionava el ritme i l’harmonia amb cos i la segona incloïa diferents activitats basades en el laberint musical i en la música contemporània, com per exemple, les que proposa el compositor Hermann Regner al llibre “Chorstudien für gemischten Chor”. Vam parlar sobre la prenotació musical i vam reflexionar sobre el concepte de variació musical. Les sessions van cloure amb la realització de l’activitat “La bossa màgica de les cançons” i els “Gots Musicals” d’Harmony-Games. Tothom va acabar molt satisfet! Durant les sessions vaig tenir la sort de comptar amb l’Aixa Toledano, alumne de l’ESMUC que està a la Sibelius Academy amb una beca Erasmus.

D’altra banda, durant el seminari també se’m va demanar que pronunciés una conferència en anglès sobre educació musical, que vaig titular “El valor educatiu d’una obra teatral musicada”. Per fer la xerrada vaig prendre l’exemple de l’obra “Arrítmia de Rumba”, de la companyia TicaoTacoTeca (conformada per en Marc Dantuvi, l’Oriol Pidelaserra, en Xavi Terrades i un servidor), a partir de la qual vaig explicar com una obra musical pot tenir un gran valor educatiu, en aquest cas concret, basant-se en la Rumba Catalana. Va ser una xerrada molt moguda en la qual hi va haver algun truc de màgia, malabars i molta participació per part del públic.

Un cop acabades les sessions formatives, vaig poder gaudir d’una fantàstica sauna finlandesa davant mateix del magnífic llac Tuusulanjärvi, molt famós entre els artistes i intel·lectuals del país; de fet, Jean Sibelius hi tenia una casa que ha estat reconvertida en un museu. Com a colofó del seminari, el alumnes i els professors vam assistir a una festa tradicional finlandesa en la qual alguns dels assistents van realitzar un concert en què van demostrar les seves habilitats musicals i teatrals. Va ser un comiat perfecte. Això sí, l’endemà al matí quedaven pendents les últimes sessions i una última trobada per fer la foto de grup, que serà molt bon record d’una estada irrepetible. Me’n torno a casa amb un gran gust de boca.

Per acabar, voldria donar les gràcies a l’Elisa Seppänen per organitzar i coordinar la meva estada a Finlàndia. Ha estat un plaer compartir aquests dies amb ella, gran persona, fantàstica músic, increïble pedagoga i bona amiga. Moltes gràcies per l’hospitalitat. Fins aviat!