Postals Sonores (PS1 + PS2)

El “Cànon de Croakchelbel” (PS1) i “La platja màgica d’en Puff” (PS2), dues postals sonores que segueixen l’harmonia del “Cànon de Pachelbel” i “Puff, era un drac màgic”. Ideal per treballar les escales i l’entonació a partir dels graus conjunts. Ja tens el teu palíndrom harmònic il·lustrat?


Edició: Harmony-Games
Disseny d’imatge: Núria Palau
Conte de: Guifré Illa
Copyright: Oriol Ferré

8,00

Fora d'estoc

Més informació

Les postals consten d’unes il·lustracions que tenen certes particularitats:

1) Disposen de diversos elements originals que es van repetint d’esquerra a dreta seguint unes línies fictícies que pugen i baixen.
2) Aquests elements poden entendre’s com les notes d’un pentagrama invisible.
3) Podem trobar aquests diversos elements fins en 15 nivells diferents, és a dir, en un registre de dues octaves diatòniques.
4) Sempre trobarem els elements disposats en graus conjunts, o dit d’una altra manera, talment com si fossin notes consecutives d’una escala.
5) La configuració d’aquests elements és homogènia. Comencen i acaben igual, i per tant, es poden llegir tant des de l’esquerra com des de la dreta.
6) La disposició dels elements es basa en els acords d’una harmonia concreta. Això permet que puguin llegir-se, cantar-se o tocar-se amb l’acompanyament d’una determinada harmonia.

Com funcionen?

És molt senzill. Es tracta de començar a llegir les notes d’esquerra a dreta (considerant que la que es troba a la part inferior esquerra equivaldria a un do) i, un cop arribats al final, tornar enrere. Però no necessàriament hem de seguir el mateix camí! A mitja dicció, allí on els punts es bifurquen, podem escollir “cantar” un altre element i modificar així el nostre recorregut original. D’aquesta manera, rebotant d’una banda a l’altra de la postal, pujant i baixant pels diferents punts de la il·lustració, podem crear la nostra pròpia composició. La postal també pot ser interpretada amb diferents instruments, es poden fer grups i assignar elements concrets a diferents alumnes… les combinacions són infinites!

Alguns consells

• Durant la dicció es recomana no fer salts d’elements allunyats entre si; el fet de no comptar amb un pentagrama pot induir a l’error.
• Es recomana fer l’exercici amb música de fons (a internet es poden trobar fàcilment àudios o plays along), i en cas que no es disposi d’acompanyament, pot ser el professor qui amb piano, guitarra o un altre instrument realitzi els acords de l’harmonia.
• Les postals permeten fer servir com a acompanyament altres cançons que tinguin els mateixos acords que el “Cànon de Pachelbel” i “Puff, era un drac màgic”. N’hi ha moltíssimes!

Màgia, colors, sonoritat… Postals Sonores d’Harmony-Games, una forma divertida i dinàmica d’aprendre solfeig.

.

CONTE per explicar com funciona la postal “Cànon de Croakchelbel” als més petits

“La granota de l’estany que feia escales”

Segons conta la llegenda, en un estany enmig de les muntanyes hi vivia una granota apassionada per la música. Es passava el dia amagada al seu cau però quan començava a fosquejar, s’enfilava dalt d’una roca i es posava a entonar cançons. Així, mentre la resta d’animals dormien, la granota omplia el silenci de la nit amb les seves òperes i les seves melodies.

Una nit més fosca que l’habitual va sortir del cau i va saltar sobre la roca de sempre, però a causa de la poca visibilitat va relliscar i va anar a parar a un nenúfar que hi havia més avall. La granota, que en aquell moment tenia al cap el “cànon de croakchelbel” i estava a punt de raucar un “si”, va raucar sense voler un “la”. La sorpresa inicial de seguida va passar a la fascinació.

–Que divertit! –va pensar–. Puc saltar amunt i avall tot fent escales!

A partir de llavors, la granota es passava la nit taral·lejant escales segons pujava o baixava. Ara saltava a un nenúfar, ara a una roca a la riba de l’estany, ara a una roca de més amunt… fins i tot va arribar a saltar per damunt de les estrelles! Diuen que de vegades es distreia i s’acostava a algun poble, però d’això ja fa molt temps. Fa anys que ningú no l’ha vista. Així doncs, ja ho sabeu: si algun dia veieu una granota saltant d’estrella a estrella, pareu bé l’orella; potser sentireu com entona alguna de les seves escales.